Canvi i manteniment de la llengua a la ciutat de Sabadell


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Canvi i manteniment de la llengua a la ciutat de Sabadell"

Transcripción

1 Sociolingiiistlca Autora Elisenda Vilardell Almira ll I Canvi i manteniment de la llengua a la ciutat de Sabadell Davant la constatació de l'existència de múltiples i diverses polítiques lingüístiques familiars al nostre país, el que ens proposem és fer una sistematització de les diferents estratègies lingüístiques familiars possibles al nostre país a partir de la presència de dues variables (trajectòries lingüístiques dels cònjuges i actuació lingüística de la parella). Aquesta distribució tipològica donarà pas a dos grans camps d'estudi: la constatació de la presència d'aquesta diversitat a la ciutat de Sabadell (primer objectiu) i l'anàlisi dels factors que afavoreixen ilo determinen una opció lingüística familiar concreta en un subgrup de les parelles lingüísticament mixtes, les parelles que presenten un comportament homogeni (segon objectiu). L'interès de centrar l'estudi en parelles els membres de les qua ls tenen un origen lingüístic diferen t (PLM) rau en el fet que són nuclis qu e poden ser analitzats com un reflex minimitzat de la societat catalan a, ja qu e, en principi, són els nuclis familiars en qu è la percepció de la realitat lingüística pot ser viscuda de maneres més diverses i, per tant, és on es poden confrontar visions i actituds més di ferents. Molts estud is sociolingüístics han remarcat la im po rtància de les decisions lingüístiques d'aquestes unitats familiars en el procés de subsistèn cia d'una llengua en una situació de contacte lingüístic asimètric (Dorian, 198 1; Heller, 1992; O'Donnell, 1989, 1995; Vila, 1993; Boix, 1995). Sistematització Prime rament vam intentar siste matitzar, teòricam en t, les possibles est ratègies lingüístiqu es familiars. Per fer-ho, vam come nçar per la caracte rització lingüística de la parella, un a caracte rització que es pot fer tenint en comp te l'origen lingüístic de cada mem bre o les pràctiq ues lingüístiqu es efectives en la relació con jugal (vegeu la taula 1). Taula 1. Tipologies IIngülst lcofamlllars En (unció de l'origen lingüístic de cada membre de la parella Parelles lingüísticament unitàries (PLU): tots dos mem bres pertan yen al mateix g rup lingü íst ic (ha n estat socialitzats familiarment amb un mateix pa tró lingü ístic). Tot s dos cata lano pa rlants Tots dos castellano pa rlants' Tots do s bilingües familiars En (unció de l'actuació lingü ística amb la parella Parelles lingüísticament homogènies (PLH) : to ts dos me m bres interactu en amb un mateix model lingüístic. Cata là Caste llà Ambdu es Parelles lingüísticament mixtes (PLM) : els membres de la Parelles lingüísticament heterogènies (PLHT): hi ha divergèn - parella ten en oríge ns lingüístics diferents. cia en els patron s lingü ístics emprats en la relació de pa rella. Un CP, l'alt re CSP (1+1) Un CT, l'altre CS (1+1) Un CP, l'altr e bilingü e (CP+2) Un CT, l'a ltre ambdues (CT+2) Un CSP, l'altre bilingü e (CSP+2) Un CS, l'altre ambdues (CS+2) 46

2 Si interrelacionem am bdós eleme nts (origen i usos lingüístics con jugals) ja podem identificar diferents estratègies lingüístiques (per exemple, PLU CSP qu e actuen homogèniament en català, PLM que actuen homogèniament-en català, en castellà o en tot es du es llengües alhora-, PLM que actuen heterogèniament...); ara bé, si introduïm alt res nivells d'anàlisi, qu e vagin més enllà de la gen eració dels pares, veiem qu e la diversitat d'estratègies lingüisticofamiliars augmenta i es fa més com plexa. Els nous nive lls de caracterització són: a) La transmissió lingüística, qu e pot ser monolingüe (català o castellà) o bilingüe (amb la distribució següen t: a.1) tot s do s progenitors transmeten ambdues llengües; a.2) un progen itor transmet un a llengua i l'altre progenitor en transmet una altra de diferent -simbo litzada amb 1+1- i a.3) un progenitor transmet un model monolingüe i l'altre un de bilingüe -simbolitzat amb CT+2 o CS+2-). b) La igualtat entre els fills pel qu e fa a la transmissió lingüística intergeneracional. e) La reciprocitat del comportame nt lingüístic dels fills en relació amb el model transmès pels pares. d) Els uso s lingüístics intragene racionals dels fills. En el cas de més d'un fill, aquests poden interactuar entre ells amb el matei x model lingüístic transmès pels pares o emprar-ne un de diferent. Davant aquesta im mensa multitud de possibles est ratègies ling üistiqu es' i davant la complexitat d'algunes pel qu e fa a recorreguts d'anada i tornada en relació amb una llengua (per exemple, els models 2 i 3 de la nota 3, pàgina 53), vam intentar constatar si realm ent era tal aquesta complexitat i en quina proporció es presentava al nostre país. Per fer-ho, vam centrar el nostre estudi en la ciutat de Sabadell. L'evolu ció dem ogràfica de Sabadell és força similar a la de la resta de ciutats catalanes; allò que la diferencia és la configuració resultant de la ciutat, amb una distribució molt fragmentada de la seva poblaci ó.' Primer objectiu Mostra De tota la població sabadellenca actual, ens vam centrar en les famílies que reunien les condicions següents: parelles nascud es entre 1950 i 1965, amb algun fill nascut entre 1980 i 1986 i residents als distr ictes 1, 3, 4 o 7 de la ciutat. Els dos primers condicionants permetien seleccionar una població que ha hagut d'afrontar dues decisions lingü ístiques conc retes (l'establiment de la llengua de relació de la parella i l'establiment de la llen gua de socialització dels fills) en do s moments historicopolítics i sociolingüístics diferents. El darrer condicionant esmentat permetia copsar l'heterogen eïtat social i lingüística de la ciutat: els districtes 1 i 7 presenten les dades més oposades de la ciutat - i per tant, dos contextos sociolingüístics ben diferents-, i els distri ctes 3 i 4 se situen en un terme mitj à.' Metodologia L'accés a aquesta població es féu a partir dels centres escolars públics d'aquests di strictes (cen tres de prim ària i de secundària); l'obtenció de les dades sociolingüístiques s'aco nseguí a travé s de les genealogies lingüístiques, una mena d'arbre genealògic qu e recollia les dades declarades pels fills sobre els usos lingüístics familiars i el lloc i any de naixement de tres generacions: la dels avis, la dels pares i la dels fills. Les genealogies lingüístiques foren omplertes per un total de 482 noi s i noies que durant el curs estudiaven en centres d'ensenyament públics (de primària i secundà ria) dels districtes esmentats anteriorment. 4 7

3 Resultats L'explotació estadística de tot es les dades facilitades per aquests nois i noies permet fer una aproximació a la realitat sociolingüística sabadellenca, aproximació qu e aquí es resumirà breument a partir de tres dels eleme nts caracteritzadors de les estratègies lingüístiques fam iliars: origen lingüíst ic de la parella, actuació lin güística conjugal i transmissió lingüística (vegeu la taula 2). Taula 2. Distribució d e les t ipo logi e s Iingüisticofamiliars a Sabadell En funció de l'origen lingüístic de cada membre de la parella Parelles lingüísticament unitàries (PLU): Tots dos ep: 7,9 % (N=38) Tots dos esp: 75 % (N=360) En funció de l'actuació lingüística amb la parella Parelles lingüísticament homogènies (PLH): CT: 11,9 % (N=57) es: 82,9 % (N=397) Ambdu es: 2,5 % (N=12) Parelles lingüísticament mixtes (PLM): Un ep, l'altre esp: 9,6 % (N=46) Parelles lingüísticament heterogènies (PLHn: Un CT, l'altre es: 0,4 % (N=2) Un ep, l'altre ambdues: 0,6 % (N =3) Un CT, l'altr e ambdu es: 0,6 % (N=3 ) Un esp, l'altre ambdue s: 1,8 % (N=9) Un es, l'altr e ambdues: 1,2 % (N=6) Altres opcions: 0,4 % (N=2) 48 A trets generals, i pel que fa a l'origen lingüístic de les parelles sabadellenques enquestades, s'observa un predomini del matrimoni endogàmic, en part determinat per aquesta certa segregació residencial comentada suara: quasi el 83 <y<) de la pob lació enquestada forma part d'una parella lingüísticament unitària, majoritàriament CSP. Si bé l'origen de la parella és un element determinant a l'hora de carac teri tzar l'ús lin gü ísti c en aque lls casos de matrimonis al lòctons (que en la mostra representen el 42,8 % de la població enquestada), ja que el <)d'aquests són monolingües CS, no ho és quan l'origen dels membres és un altre. Així, s'observa que quasi la me itat dels matrimonis aut èctons (que són el 21,1 % de la pob lació enquestada) es caracteritza per l'ús del CT en la relació de parella (49 %), un perce ntatge una mica inferior (44 %) és el que presenta el grup de par elles autòctones que pa rlen en CS i el percentatge restant es caracteritza per un ús bilingüe (ús, però, que presenta força varie tat pel qu e fa a la distribució de les du es llengües en joc). Quan cada membre de la parella té IIn origen geogràficdiferent (34 % del to tal), hi ha una major tendència a l'ús de les dues llengües dins l'àm bit familiar respecte a les parelles que presenten un origen idèntic; ara bé, l'opció predominant en aq uest tip us de població és el monolingüisme en CS: l'ús d'ambdu es llengües alhora per part de to ts dos membres es dóna en la mateixa proporció qu e l'ús exclusiu del CT (vora un S % dels casos). Pel que fa a l'actuació lingüística de les parelles analitzade s, s'observa de nou una certa exclusivitat de les opcions homogèn ies, sobretot les mo nolingües (quasi el 85 % de les pare lles actuen intrageneracionalment amb una única llengua). Un tret qu e és impo rta nt destacar és qu e no totes les PLH CT (la maj oria de les quals viuen al districte 1 de la ciutat) tene n un origen ling üístic CP: n'hi ha disset que són PLM (1+I ), tres qu e són PLM (CP+2) i una que és una PLU CSP. Quant a la transmissió lingüística, les dades qu e ens proporciona la taula següent per meten constatar que no sempre els pares actuen de la ma teixa manera intrageneracionalme nt que interge neracionalment (vegeu la ta ula 3).

4 Taula 3. Models lingüístics que els pares transmeten als filis en fu nció del model lingüístic propi de la parella Català Castellà Ambdues Un català, Un català, Un castellà, Altres opcions Total % l'altre castellà l'altre ambdues l'altre ambdues marginal PLH Català ,9 PLH Castellà ,8 PLH Ambdues ,5 PLHT Un català, l'altre castellà 2 0,4 PLH Un català, l'altre ambdues 3 3 0,6 PLHT Un castellà, l'altre ambdues ,2 Altres opcions 0,2 Total % marginal 14,4 73,4 2,9 2,7 1,4 3,9 0,8 100 Nombre d'informacions no comptabilitzades: 4. S'observa qu e hi ha més fills socialitzats en llen gua catalana que no pas pares qu e par lin aquesta llengua amb la parella, i un a mica, s'esdevé la situació inversa amb l'altra llengua: hi ha més pares que empren el castellà en tre ells qu e amb els fills. Alho ra, mentre que les pare lles qu e es caracteritzen per l'ús de du es llengües se situen vora el 4,9 1)"6, s'observa que aquest mod el és el qu e es transmet en un 11,7 % de les ocas ions, fet que indica qu e molts pares que tenen una actuació monolingüe homogèn ia opten per incorporar un a segona llengua durant el procés de socia lització de ls seus fills. De la interrelació de tots tres eleme nts exposa ts fins ara (actuació, transmissió i origen lingüístics), en destaquem els següents aspectes: 1. Lesparelles CP lingü ísticament homogènies és el grup que, tot i la seva diversitat pel qu e fa a la composici ó de cada parella, a l'hora de la transmissió lingüística, actua com un bloc sòlid i co mpacte: en tots els casos, tran smeten el Cf als seus fills i aquests act uen recíprocament. 2. La transmissió de la resta dels grups és molt més variada: un 12 % de les parelles CSP lingüísticament homogènies opta per canviar la situació mon oli ngüe que caracteritza l'actu ació dels pares. El canvi es pot produ ir de div erses man eres: o bé es pot interrompre la transmissió del castellà per emprar tots dos membres la llengua cata lan a a l' hora de dirigir-se als fills (introducci óabsoluta del CI), o bé s' introdueix un a segona llengua en el procés de socialització dels fills (introduccui parcial o conjunta del CI), que pot ser tran smesa pels dos pares alhora o exclusivame nt per un dels dos, ja sigui de man era aïllada o junt am ent amb l'altra llengua. Un primer eleme nt qu e distingeix ambdós tipus d'introducció del català és el fet qu e la introd ucció absolut a, en gene ral, es tran sm et a tots els fills per igual i aquests darrers són recíprocs; en canvi, la intro ducció parcial o con junta no és un model rebut per tots els membres de la gene ració següent, sinó que, en molts casos, només és el fill qu e respo n l'enqu esta qui afirma ser l'únic qu e rep el cata là (jun tament amb el caste llà)." Un altre eleme nt que distinge ix tots dos grup s és el fet que, en el segon dels 49

5 casos, la introducció del catal à en la transmiss ió lingüística per part d'un progenitor no sem pre es veu reflectida en un ús d'aquesta llengua per part dels fills dins l'àmbit familiar. En la majoria dels casos en què hi ha una introducció absoluta del català en la transmissió, aquesta no és la llengua originària de cap dels dos progenitors (to ts dos són CSP familiars). És important el paper de la mare pel qu e fa a la tran smissió de la llengua. Qu an cada membre de la parella opta per transm etre un a llengua diferent de la que tran smet el còn juge, s'observen dues coses: quan és el pare qu i transmet el CT als fills és perquè aquesta era la llengua qu e ell havia rebut dels seus pares; en canvi, qu an la mare és la transmissora del CT, no sem pre es deu al fet de voler reintroduir la pròpia Ll, ja qu e en alguns casos ella és CSP familiar. A més, quan el pare és el progenitor qu e transmet el CT, els fills, tot i qu e l'empren quan es diri geixen a ell, amb la resta de la família empren només el CS; en canvi, qu an la mare és la transmissora del CT, aquesta és la llen gua qu e predomina entre els fills." 3. Les parelles lingüística ment heterogènies (així com les parelles bilingües lin güísticament homogènies) tendeixen a reproduir el mo del ling üístic qu e caracteritza la relació de parella tot i qu e les primeres, quan op ten per introduir alguna variació, aquesta és més favorable a la presèn cia exclusiva del castellà. Segon object iu De tot el con junt d'estrat ègies lingüístiques emprades en les un itats fam iliar s saba dellenques descrites a les pàgines an teriors, el nostre interès s'ha centrat en aque lles famílies en qu è un dels dos membres de la parella canvia el model lingü ístic amb què havia esta t socialitza t fam iliarment per em prar-ne un de di ferent amb el cò n juge (és a dir, parelles lin gü ísticament mixtes amb comporta ment homogeni, PLM-H). Mostra De les 482 parelles qu e conforme n la mostra anali tzada, 43 són parelles un dels membres de la qu al és un individu qu e ha reemplaçat la seva llengua orig inària i n'empra un a altra de diferent per interactu ar amb la seva pare lla (h i ha 2S individu s CP familiars que empren el CS amb la parella i 18 CSP fam iliars que substitueixen la seva Ll pel CT en el nou àmbit familiar)." Una breu caracterització d'aquest tipus de parelles permet veure qu e, pel qu e fa a la transmissió lingüística, en alguns casos, torn a a recuperar-se amb els fills la llen gua amb qu è l'individu havia estat socialitzat en primer ter me. Aquesta recuperació, però, només es dóna en aquells casos en qu è la llengua «abandonada» havia estat el CT: dels 2S individus Ct-Cs, 14 opten perqu è els seus fills se socialitzin també en català. Cal remarcar que les responsables de la reintroducció del codi ling üístic pro pi, en la gran part dels casos en què això s'es devé, són les dones de la parella: de les 12 mares Ct-Cs, 9 tra nsm eten el CT als fills; en canvi, dels 13 homes Ct-Cs, només S recuperen el CT per tran sm etre'l als fills. La reintro ducció de la llengua familiar d'un dels dos progenitors es po t fer de diverses man eres: El membre CP familiar transmet el CT als fills, de ma nera única i exclusiva (això succee ix en 4 ocasions)." El membre CP familiar tran smet als fills el CT i el CS, men tre que el cònjuge es manté mo no lingüe CS. Aquest patr ó lingüístic és el que caracter itza la comunicació intergeneracional de 4 de les famíli es. 50

6 Tots dos progenitors, ta n t el c r familiar com el c s r, transm eten, únicament i exclusiv ame n t el CT als fills (això succeeix en 6 ocasions). Metodologia A través d'una entrevista que es mantingué amb 17 de les 43 rlm-h de la mostra, intentàrem analitzar i descriure per què en aquests nuclis poblacionals s'o pta per un mod el lin gü ístic concret. El plantejament de l'entrevista, si bé té molts parallelismes amb els relat s o les històries de vida, se n 'allunya una mica en el sen tit que hi ha una mínima estructura preestablerta d'uns quants temes que calia tra c tar; per tant, l'entrevis ta que es va dur a term e amb els sub jectes que col-labo raren en l'estudi és una eina met od ològica que se situa a mig camí entre els relats de vida i les en trevis tes sem iestruc turades i amb final obert. Totes les en trevistes (que tingueren una durad a mitjan a de 35 minuts) foren enregistrades i transc rites posteriormen t. El nostre punt de partida per explicar per què en un nucli poblacional co ncret un codi s'e m pra o no, el trobem en el co nc epte d'ideologia lingiiistica (Gal, 199 5); és a dir, cal veure quines creences i opin ions tenen els membres d'aquest gru p sobre la naturalesa i les funcions del llenguatge en general i de les llengües en co n tacte en particular, i alhora ve u re co m aq ues tes percepcions socia ls del llenguatge (que qued en reflectides en les prà ctiques i usos lingüístic s quotidians), són el producte resultan t de l'acció co n jun ta de les xarxes soci als i de l'experièn cia individual de cada me m bre. És per això que ens aproximarem, molt breument, a aques tes ex periències individuals a partir de tre s aspectes: la com petè n cia lingüística, les pràctiques lin güí stiques i l'avaluació de la situació de co ntacte lingüístic. Resultats Tots els membres d'aquestes rl M-H són co m pete n ts en l'altre codi (exce pte una informant CSr), tot i que, en general, só n mé s profici ents en un codi que no pas en l'altre: mentre que tots els individ us c s r són més proficients en la seva Ll, hi ha algun cas d'individu c r que afirma ser més proficient en CS que no pas en CT. Tots tenen un repertor i lingüístic integrat pel català i el castellà, tot i que habitualment només usen una de les dues llengües. A grans trets, cal parlar de dos grans processos bilingüitzad ors que afecten els dos grups etnolingüís tics. Els individus c r es bilingüitzaren en eta pes molt primerenques de la seva vida i aques t procés fou el resultat de l'acció co n jun ta d'un contacte vertical (via in st itu cional: esco la i media) i un d'horitzontal, més o menys intens segons la zo na de residèn cia. Els ind ividus CSP es bilingüitzar en durant l'adolescència i jove n tut co m a resultat d'un contacte horitzontal, principalment en dos àmbits socials: el món laboral i el món de l'associ acionisme. Si el procés bilingüitzad or és dual, també ho és el plantejament davant d'aquesta situació. Per un a banda, observem qu e els individus CP han naturalitzat la situació de contacte: no hi ha un a ava luació negativa ni de la situació de contacte ni del procés bilingüitzad or individua l (és més, sov in t no hi ha una co nsciència clara d'aquest procés). Els individus CSP, en canvi, són més conscients del seu procés bilingüitzador: la majoria expliquen les diferents fases del seu aprenentatge i els diferents usos que en feien. A grans trets, s'observa que el CT no tenia gaire presència en els diferents con textos socia ls on es movien aquests individus durant la seva infantesa i ad olescència, pre sència que esdevé quasi nul -la en el context ín terpel-iant: si bé era possibl e estar envo ltat d'individus que parlaven CT en tre ells, quan el rece ptor del missat ge era l'individu CSP hi ha via una ada ptació Sl

7 plen a a la llengua de l'interlocut or. És per això que la majoria d 'individus CSP afirm en que, per a ells, el CT era una llengua distant, un a llen gua de la qual no podi en fer cap valoració perquè no en tenien co neixeme nt o, si bé en alguns casos en tenien, no hi havia cap necessitat real d'ú s, ja qu e el context no els l'exigia. Això ens duu a remarcar la importància de les normes lingüístiques d'ús social presents en aquells an ys (normes qu e actualm ent encara són vigents): presència hegemònica de la norma adaptativa a l'interlocutor percebut com a CSP,10 aparició d'una nova norma lingüística adaptativa emergent (el fet d'haver desenvolupat òptimame nt la competència lingüística del CT, permet que alguns CSP l'adoptin com a llengua d'ú s habitual i siguin ells els qui convergeixin i els que facin qu e la tria lingüística no marcada en determinats contex tos social s sigui el cata là) i presència esporàdica i puntual de la norma bilingüe. Tant els individus CP com els CSP afirmen qu e un cop feta una tria lingüística amb un interlocutor, aquesta es fa difícil canviar. Tenint en compte la presèn cia d'aqu esta norma adaptativa favorable al castellà i la resistència al canv i, no és d'est ran yar que la majoria d'aquestes parelles es relacionin en CS: només interactuen en català aquelles par elles l'individu CSP de les quals havia fet el pas d'adoptar el CT com a llengua d'ú s habitual, pas que gene ralme nt coincidia amb l'entrada a una nova xarxa de relacions socials majoritàriament CP (feina, àmbit universitari i món associatiu). La totalitat dels individus CP d'aquestes parelles expressen una posició no conflictiva envers el CS; aquest posícíonarnent, però, mostra diferents grau s: pod em distingir tres actituds envers la presència i la coexis tència d'aqu est codi, diferènci a qu e és determinada, en gran part, pel grau de contacte que es té amb l'altra llen gua i per la via a través de la qual es té el contacte: acceptació (propi dels in form ants qu e tenen un contacte amb el CS poc intens i molt localitzat en àmbits det erminats; en aquests casos, no hi ha un replantejament dels significats socials qu e cal atribuir al propi codi en tant qu e hi ha un manteniment íntegre de les seves característiques i funcions: el CSocuparia un àmbit molt compartimentalitzat, on el seu ús seria vist com a apropiat-i per tant, normal), adopció social (posicioname nt característic d'aquells individus que tenen un contacte molt intens amb l'altr e codi i on hi ha una relegació de l'ús social del CT a favor d' un ús més ampli del CS, distribuci ó que es percep de forma no conflictiva i natu ralitzada pel context) i integració individual (posicionament minoritari qu e semb la que respon a un a manca d'identificació amb un s valors que semblen atorgar-se a la pròpia llengua -valors estigmatitzats- i un contacte relativament int ens amb l'altre codi). Mentre qu e la primera actitud és pròpia de membres de PLM CP, les du es darreres actituds caracteritzen, majoritàriament, les PLM CSP. Si ana litzem la valoració de la situació de contacte de llen gües qu e fan els indi vidus que han canviat de codi, observem qu e els individus CSP qu e han ado ptat el CT plantegen el tem a en termes de practicitat i donen molta importància als valors col lectius (territorialitat i historicitat) i a la possibilitat de mobilitat socia l. Per això, tots ells transmeten el CT als fills. La rendibilitat també és l'argument qu e empren els individus CP qu e empren el CS amb la parella: en aquests casos, però, la percepció de la utilitat i la practicitat del CT és més aviat reduïda en els contextos socials en què es desenvolupen aquestes famílies. Gene ralmen t, aquests individus mostren certa indiferèn cia da vant l'ús o el manteniment de la seva Ll, una indiferència, però, qu e no s'ha d'interpreta r com un posici onament sòlid sinó que més aviat cal situar-lo en un continu, els extrems del qual són el rebuig explícit en vers el CT i la preferència per aquesta llen gua. La situació concreta d'aquests individus (i consegüentment les seves 52

8 act uacions lingüístiques, entre les quals la transmissió lingüística in tergeneracio na l) està molt determinada pels usos ling üístics de les seves xarxes de relació més prop eres, el context socioling üístic on desenvolupen majoritàriament la seva activitat i la situació real d'interacció. Una breu cara cterització de les diferen ts tipologies lin gü ístiqu es existents a la ciutat de Sab adell h a permès situar, en el co n text específic, les parelle s ling üís ticament m ixtes amb co m portame nt homogen i. A parti r de les seves declaracions i a través de les seves descripcions i interpretacions sobre els usos lingüístics, hem intentat aproximar-nos a les diferents visions que tenen de la sit uació de contacte de llengü es al nostre país i co m intenten qu e les seves pràc tiques lingüístiqu es siguin coherents amb aques tes visions i percepcions de la situació lingüística. Hem vist que hi ha una acomodació a la situació lin güística prò pia del context social en què es desenvolupa la vida en general i la interacció en par ticular, acomodació que és més favorable a l'extensió del CS que no pas a la del CT; tanmateix, opta r pel CS o pel e r com a llen gua base d' una conversa o d'una relació estable és minimitzat repetidament per la majoria d'infor mants; i és que quan els membres de les PLM-H en trevistades reflexionen sobre les seves experiències i vivències lin güístiques, sit uen el seu discurs en un pla limitat per tres punts: tots adopten una visió respecte a ells mateixos i les seves pròpies accions caracteritzada per la presència de la naturalitat i la normalitat de les seves act ua cio ns i la minimitzaci ó de qual sevol possible problemàtica lingiiística. El fil argume nta l que els permet enllaçar aquests dos aspectes i donar coherència als seus actes el trobem en la lògica inherent a la successió d'accions que caracteritza les seves tra ject òries co m a individus. Concl usió BASTARDAs, Albert (1985 ): La bilingiiització de la segona generació immigrant. Realitat i fac tors a Vilafranca del Penedès, Edicions de la Magrana, Barcelona. Referències bibliogràfiques BmG, Magnus (1990): «Algunes aspectos de la en trevista como método de producció n de conocimientos», dins Historia y [uente oral, núm. 4, p BERTAUX, Daniel (1980): «L'approche biographique. Sa validité m éthod ologíqu e, ses potentlalit ès», d in s Cahiers Internationaux de Sociologie, vo l. LXIX, Presses Universita ires de Franc e, Paris. BERTAUX, Daniel (ed.) (1983): Biography ami Society: the life history approach in the social sciences. Sage Publicat ions Inc., Califo rn i à, 2a edició. BOIX, Em ili (1995): Representació social de la transmissió lingüística intergeneracional en parelles lingiiísticament mixtes de la regió metropolitana de Barcelona. Estudi no publica t (Ins titut de Socio lingüística Catalan a). DORIAN, Nancy (198 1): Language Death. The life cycleprocesses in a GaelicCommunity. Londo n, Rou tledge and Keagan Paul. GAL, Susan; WOOLARD, Kathryn (1995): «Con structing Langu ages and Pu blics: Authority and Representat íon», dins Pragmatics, 5:2, p HELLER, Monica; UVY, Laurette (1992): «Le femme franco-ontarienne en situation de mariage mixte: fém inité et et h n icit é», dins Recherches [éministes, vol. S, núm. 1, p

9 HELLER, Mo n ica ; UVY, Laurette (1994): «Les con tr ad ict ions des mariages linguisticam en t mixt es: estrategies des fem mes franco-ontariennes», dins Langage et societ é, mars 1994, p INSTITUT n'estadística DECATALUNYA(1986): Padró municipald'habitants INSTITUT D'EsTADÍSTICADECATALUNYA(199 1): Padró municipal d'habitants INSTITUT D' EsTADÍSTICADECATALUNYA (1995): Padró municipal d'habitants MONTOYA, Brauli (1992): «Transmissió lin güística intergeneraciona l i esco la cat a lana a Mallorca», din s Escola Catalana, núm. 294, p i núm. 295, p Ü'D ONNELL, Pau l E. (199 1a): «Les famílies lin güísticamen t mixtes a Catalunya: coexistència i con flicte ", dins Treballs de SociolingiiísticaCatalana, València, núm. 9, p Ü'D ONNELL, Paul E. (1989): «Survey Research in Catalonia: Bilingua lism and Bias» dins Catalan Review, vol. 3, p Ü'D ONNELL, Pau l E. (1995): -n depends who I marry: Linguistic recruitme nt and defection in Barcelona», dins Catalan Review, vol. IX, núm. 2, p VILA, Francesc Xavier (1993): Transmissió dels idiomes en lesparelles lingiiisticament mixtes, Gene ralitat de Cata lunya, Barcelona. No tes I. Aquest article és el resultat d 'un estudi dir igit pel Dr. Joan A. Argenter i elab orat gràcies a l'a jut d'u na beca de formació d'investigadores co ncedida per la Direcció Gene ral de Recerca del Departament de la Presidèn cia de la Gene ralitat de Catalunya. 2. A partir d'ara, els individ us cata lanoparlants se'ls identificarà amb CI' i els castellanoparlan ts, amb CSI'. La llen gua cata lana s'a breujarà CT i la castellana, CS. 3. Mostrem, to t segui t, uns quants models possibles de polítiques lingü ístiques familiars resu ltat de la int eracció de totes aquestes variab les esmentades: l l! I I ModelI Model 2 Model 3 Model 4 ModelS Origen lingüístic PLUCSP PLM(CP+CSP) PLUCSP PLM. (CSP+2) PLM (CP+CSP) Usos.lingüístics " conjugals PLHCS PLHCS PLHT)+1 PLHCS PLHCT Transmíssio ling. monoling. CT bilingüe (1+1) bilingüe (1+1) bílingüe.(ç$+2) bilingüe (1+1) Transmissié no sí > filis petits: no no si > fill petit dif..erencïatfa m9jl9lin$!!e CT monolingqect Reciprocitat sí sí sí no (1+1) no > català (fill petit si) Usos intrageneracionals No>CS CT CT CS :: CT ~ 4. Actualme nt Sabad ell és el quart muni cipi més poblat de Catalunya, una "posició" que ha aconseguit gràcies al notable creixement dem ogràfic que ha sofert la seva població durant aq uest darrer segle. A niv ell lingüístic, les migracions q ue es pro duïren durant el primer terç del segle xx no suposaren un a greu alteració de la situació sociolingüística de la ciutat; en primer lloc, perqu è la ma joria de la població era CI' i, en segon lloc, per què la majoria de contactes intergrupals-força freqüents, atès q ue residien a la mateixa zona- es materialit zaven a través del CT. A partir de 1940, la co n juntur a social i política de l'època canvià radicalment, fet qu e es reflecteix en una nova co nfiguració demogràfica i urbanística de la ciutat. Aquesta nova co nfiguració fou el resultat d'una im migració molt més no mbrosa, en un a ciu tat qu e no disposava de les infraestructures suficients per pod er at endre les necessita ts d'aq uesta població. 54

10 Això suposà, en un interval de vint-i-cinc anys ( ), la triplicació de la pob lació i la consegüent apa rició d' an ells de barris perifèrics, allunyats del centre de la ciutat. El fet que la proporció de població CSI' immigrada fos molt supe rior a la d'èpoques an teriors i qu e la seva distribució per la ciutat estigués molt con centrada territorialm ent (sobretot en els actuals districtes 2, 3, 4 i 7), possibilità el fet d'una vida intragrupal molt compacta i homogènia i, per tant, l'aïlla men t respecte a la pobl ació aut òcton a, majorit àriam ent el'. Això compo rtà que els pat rons de conducta socia l i cultura l d'aqu esta població no es veiessin gaire alterats, sobreto t els patrons de caire lingüístic, caracteritzats per un manten iment de la seva llengua, el castellà. 5. El districte 1 (on viu el 22'lÍ> de la pobl ació total -és el més densament poblat de la ciutat- ) present a l'índ ex més baix d'imm igració de la ciutat (20,6'YÍJ) i l'índex més alt de comprensió del cata là (98,0 7). El districte 7 és el meny s pobl at de la ciutat (no més hi viu un 4')Í> de la pob lació), i el 45,4'YÍJ de la gent qu e hi resideix és nascuda fora de Catalunya; alh ora, l'índex de comprensió de la llengua és el més baix de la ciutat: nom és un 80,32% de la pobla ció que hi viu declar a entendre el català. Pel que fa a les capac i tats lingüístiqu es emissores presenta, en gene ral, uns índexs mo lt baixos (34,01' li). bastan t per sota de la mitjana de la ciutat (6 l,96' f». El distri cte 3 és un dels d istrictes més poblats de la ciutat (hi viu el 18,9% de la pobl ació) i l'índex d'immigració es troba deu punts per sobre de la mitjana de Sabadell (44,3% i 34,9% respectivament); presenta un dels índ exs més baixos pel que fa a la comprensió del català: un 85,96% (essent la mitjana de Sabadell de 92,16 'Yf». El districte 4 actua lme nt, tot i presentar un índ ex d' immigració mo lt semb lant al dels districtes 3 i 7, és el districte qu e més s'apropa, pel qu e fa a les capacitats lingüí stiques, a les característiques gene rals de la ciutat; tanmateix, presenta força diferèn cies entre els diferents barris qu e el form en. 6. Cal ten ir present que estem treballant sobre dad es i usos declarat s i, per tant, cal tenir en compte que no tot el qu e s'afirma reflecteix allò que realm ent succeeix; ara bé, aquesta possible distorsió entre les pràctiques lingüístiqu es declarades i les efectives (en alguns casos con tras tades per la investigadora ili situ) tam bé és significativa, ja qu e perm et entreveure les expectatives i la voluntat dels més petits de la casa enve rs una situa ció lingüística desitjad a. 7. La imp ort àn cia de la llen gua de la mare en la socia lització lingüística fam iliar dels fills (respecte a la tran smesa pel pare) també ha estat observada per A. Bastardas entre la població vilafranquina, en un estud i realitzat el 1981 (Bastardas, 1985:55). 8. A pa rtir d'ara, Ct-Cs i Cs-CI respectivamen t. 9. És import an t desta car de nou la figura de la ma re en l'establiment de la llen gu a d'ús dels fills intragen eracion alm ent, ja qu e q uan és el pare qui tran smet el c r, aqu esta no esdevé la lleng ua de relació intrageneracion al; en canvi, qu an la mare és el sub jecte transmissor del er aquesta és la llengua em prada pels fills per relacion ar-se entre ells. 10. És un compo rtam ent líng üístíc profundament arrelat que s'ha transfor ma t en no rma, fet qu e permet crear un es expectatives socials de com s'ha de desenvolupar l'la trobad a entre du es persones i el co nver teix en un compo rtament molt resistent al canvi. 55

Sitemap